ENERGIA EÒLICA I PAISATGE

Avui. 10 de Enero de 2009

La Sra. Eulàlia Solé, en el seu article Raons sobre parcs eòlics, publicat el passat 5 de gener, al·ludia a la carta d'un lector indignat per la proliferació indiscriminada de parcs eòlics i el seu impacte sobre el paisatge, i se n'estranyava. Jo no. La reacció d'aquest ciutadà és perfectament lògica i comprensible: els parcs eòlics localitzats en qualsevol lloc i de qualsevol manera tenen, en efecte, un impacte negatiu sobre el paisatge, tant des del punt de vista estètic com ambiental. El que realment em sorprèn no és la carta del ciutadà, sinó la lleugeresa de la Sra. Solé en tractar aquesta qüestió. El paisatge, avui, en l'àmbit de l'ordenació territorial, no és només una qüestió subjectiva ni individual: és, sobretot, un projecte comú, un patrimoni col·lectiu, amb uns valors fàcilment objectivables. Potser fóra convenient que l'articulista donés una ullada a l'extensa literatura existent a Europa per adonar-se que, avui, als països més avançats del nostre entorn, s'està apostant decididament per la compatibilització entre l'energia eòlica i la preservació dels valors del paisatge, després d'una etapa d'un cert laissez-faire en determinats indrets, i molt especialment a l'Estat espanyol. En efecte, com afirmava fa poc en una entrevista Heikki Willstedt, responsable d'energia i canvi climàtic de l'organització ecologista Adena-WWF i, per tant, persona gens sospitosa de posar traves a l'energia eòlica, "cal una implantació racional de l'energia eòlica que tingui en compte els valors paisatgístics. Comença a haver-hi una saturació de molins en algunes zones; no té sentit omplir totes les carenes d'aerogeneradors. Malauradament, no hem tingut massa en compte el paisatge". Es trata, simplement, de regularitzar, ordenar i posar una mica de sentit comú a la localització de parcs eòlics i solars per evitar que la seva dispersió indiscriminada no fracturi encara més els castigats paisatges catalans. El mateix que ja fa anys s'havia d'haver fet -i no es va fer- amb relació a la localització de polígons industrials, urbanitzacions o mediocres edificacions disperses que proliferen per tot el territori. Ni més ni menys.

Joan Nogué, Observatori del Paisatge de Catalunya